Lliures ?

Lliures?

 

És possible, que en alguns moments donats de la nostra vida, (que solament en tenim una), ens adonem que cal aprofitar-la al màxim i que no has d'estar preocupat tota l'estona. Cert, hi ha responsabilitats, crències, idees, ídols, metes i ideologia; però aquestes ja són les tasques que cada dia fas i que no te'n oblides de cap ni una. Potser explicant-vos això us intento dir que heu de lluitar, tal i com vaig fer jo, en époques passades per millorar certs àmbits de la meva vida, ja sigui personal com laboral.

 

Tot va començar farà uns dos anys, quan estava treballant en una editorial. Les coses m'anaven bé, fins que va arribar un nou cap, el meu nou cap. Tots els companys no el suportaven i jo, intentava fer el que fós perquè no se'm notés l'odi que tenia cap ell. Aquesta persona, em va destrossar la vida. La meva dona, la Montserrat, que també treballava amb mi a la mateixa empresa, va començar a mantenir una relació dubtosa d'amistat amb el nou cap, en Josep. Cada dia, quan ens anàvem a dormir, intentava que la meva dona em donés una mica d'amor;  però no ho aconseguia,  sempre es trobava malament o em donava tot un seguit d'excuses força sospitoses. Després d'un temps, a la feina vaig veure amb els meus propis ulls, com la meva dona filtrejava amb en Josep. Va ser aleshores quan vaig deixar la meva relació amb la Montserrat. Jo estava destrossat, no sabia que fer. 

Al cap d'un temps em vaig assabentar que la meva ex-dona, la Montserrat havia estat brutalment apallissada, i l'havien trobat mig morta al carrer Ferran. Va ser aleshores, quan amb un atac de ràbia, vaig anar a trobar en Josep, el que se suposava que era la seva parella actual. Vaig parlar amb ell, que estava en un estat etílic prou important i vaig intentar arrencar-li les paraules de la llengua per tal de que em digués que és el que li havia fet a la Montserrat. En Josep, no va dir res més que: "ella és meva i de ningú més, si la tornes a trucar la mataré, m'has entès, tros d'imbècil?" Va ser aleshores quan vaig decidir anar als mossos i denunciar-ho. Vaig esperar i esperar, però quan estava a la comissària, en Josep va aprofitar per acabar la seva feina; matar la Montserrat. Hores després, quan vaig rebre la notícia, em vaig acabar d'enfonsar del tot; com aquell fill de puta m'havia destrossat la vida i havia tret la vida de la Montserrat?

I, vaig tenir l'excel·lent idea de fer-li la vida impossible. Primer van ser les amenaces, després les trucades insultant-lo i finalment hi van intervenir els punys i els cops de peu. Li vaig donar tants que alfinal semblava que no respirés. Em vaig espantar i me'n vaig anar corrents, pensant que l'havia deixat en coma. Però aquesta no va ser la seva fortuna. De tanta ràbia, el vaig matar. Ell em va matar, va matar la meva dona i no es mereixia viure.

I és amb aquestes línies, des de la presó que escric la meva història. Si una persona te la fot, encara que sigui de la pitjor manera, no t'has de posar mai al seu nivell. Mai has de jugar amb foc, perquè has d'estar segur que rebràs i molt. Actualment m' arrepenteixo molt del que vaig fer; però el que em fa més pena, és que encara existeixin persones que es creuen superiors davant d'una dona, que la maltracten ja sigui psicologicament com físicament, fins que finalment acaben amb la seva vida. Que hi puc fer jo, des d'aquestes parets negres i brutes? No res, només explicar-vos la meva història i fer una denúncia col.lectiva cap aquest succés tant penós d'aquesta societat bruta i negre.

 Gràcies.

Anònim.

**I aquest és el meu primer escrit. Sé que hi hauran forces faltes i que potser m'he allargat una mica amb un fet tant fàcil d'explicar.**

PROU MALTRACTAMENTS!! 

de: Clarona 

 

[@more@]

 

Quant a aiguades

Espectant, mirant el món amb uns ulls neguitossos; sí, aquesta sóc jo i la més fidel reproducció de mi.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Lliures ?

  1. Sergi diu:

    Primer post i comences forta! El text és genial! Com segueixis així, d’aquí poc tindràs ple de comentaris demanant més històries 😛

    Petons!

Els comentaris estan tancats.