Sàtires i irònies

 

Existeixen tot un seguit d'esdeveniments que et deixen perplexa davant d'una situació tant extranya i incòmode.

Són casos, en què tot un seguit de persones intenten seguir una estratègia pactada dins d'una societat, casos de dimisions, de tancaments de locals (per motius extranys), de paperets liles que volen al vent sense que ningú els pugui recuperar, de crítiques i crisi internes, que sovint provoquen un mal estar dins de la societat, canvis de rumb inesperats, i un llarg etcètera.

Que es pot fer en situacions semblants?

Potser, el més lògic, seria no fer cas d'aquests casos que es donen a moltes societats, fins que no es pogués aguantar la situació i es trenqués el fil de la vida, fins que finalment es decidís deixar-se anar de la corda que et té lligat a l'empresa, fins que finalment, diguéssis un adéu o un fins aviat. Qui sap, potser tornes a l'empresa o potser no, potser et trobis els antics companys de feina o potser no. Són tants potser possibles, que no te'n adones, de que potser has escollit el camí adequat.

Canvi de rumb, i si t'equivoques?

Els canvis normalment són bons, però sempre han de ser amb les persones adequades i no amb quatre pallassos que acaben de sortir de l'ou del famós circ mundial o fins i tot del mateix circ du soleil. Si, aquests canvis es fan amb persones que no tinguin les capacitats suficients per poder donar un nou aire a l'empresa, poden provocar que la seva desaparició sigui immediata. Per tant, si es consulta en reunions amb tot el proleterietat, i sense deixar que ningú de "dalt" et trepitji, es podrà aconseguir triomfar.

Opinions sense dir ni noms ni càrregs ni temes ni projectes…

Ho deixo completament al vent, perquè cadascú pugui llegir, opinar i comentar. Però sense que ningú es senti ni ofès ni maltractat. Cadascú té els seus propis pensaments.

Salut. 

[@more@]



Quant a aiguades

Espectant, mirant el món amb uns ulls neguitossos; sí, aquesta sóc jo i la més fidel reproducció de mi.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Sàtires i irònies

  1. gràcies per linkarnos, fem el mateix amb “valtros”
    salutacions

  2. si vas sempre amb la veritat pel devant i no tens por i no et mosegues le llengua, segur que et despatxaran peró no humillaran la teva persona, tens la personalitat molt decidida, i si no et volen, és perqué igual no et mereixen

    petons

  3. en qualsevol empresa sobren el mandos intermitjos
    els treballadors treballen millor sense aquest mandos

    salutacions des de Reus

Els comentaris estan tancats.

Sàtires i irònies

 

Existeixen tot un seguit d'esdeveniments que et deixen perplexa davant d'una situació tant extranya i incòmode.

Són casos, en què tot un seguit de persones intenten seguir una estratègia pactada dins d'una societat, casos de dimisions, de tancaments de locals (per motius extranys), de paperets liles que volen al vent sense que ningú els pugui recuperar, de crítiques i crisi internes, que sovint provoquen un mal estar dins de la societat, canvis de rumb inesperats, i un llarg etcètera.

Que es pot fer en situacions semblants?

Potser, el més lògic, seria no fer cas d'aquests casos que es donen a moltes societats, fins que no es pogués aguantar la situació i es trenqués el fil de la vida, fins que finalment es decidís deixar-se anar de la corda que et té lligat a l'empresa, fins que finalment, diguéssis un adéu o un fins aviat. Qui sap, potser tornes a l'empresa o potser no, potser et trobis els antics companys de feina o potser no. Són tants potser possibles, que no te'n adones, de que potser has escollit el camí adequat.

Canvi de rumb, i si t'equivoques?

Els canvis normalment són bons, però sempre han de ser amb les persones adequades i no amb quatre pallassos que acaben de sortir de l'ou del famós circ mundial o fins i tot del mateix circ du soleil. Si, aquests canvis es fan amb persones que no tinguin les capacitats suficients per poder donar un nou aire a l'empresa, poden provocar que la seva desaparició sigui immediata. Per tant, si es consulta en reunions amb tot el proleterietat, i sense deixar que ningú de "dalt" et trepitji, es podrà aconseguir triomfar.

Opinions sense dir ni noms ni càrregs ni temes ni projectes…

Ho deixo completament al vent, perquè cadascú pugui llegir, opinar i comentar. Però sense que ningú es senti ni ofès ni maltractat. Cadascú té els seus propis pensaments.

Salut. 

[@more@]



Quant a aiguades

Espectant, mirant el món amb uns ulls neguitossos; sí, aquesta sóc jo i la més fidel reproducció de mi.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.