Trenca amb tot

 

Surts de la feina, i et trobes tot un seguit de persones que deambulen pel carrer. Éssers vius de tot tipus, alguns són exagerats, d'altres són estranys, i finalment arriben els falsos. Persones, que intenten ser allò que dessitgen, però que mai podran ser. Persones, amb una ment recargolada que no els porta enlloc. Persones, que sovint, et treuen de pulleguera amb els seus caminars, les seves postures i les seves mirades. Sencillament, persones amb un toc d'hipocresia prou elevat. I tu, et trobes, en aquell mar de gent que et miren malament i que et donen cops, que et molesta que et diguin alguna cosa o que simplement passin aprop teu. Sempre vas pensant, mai seré una persona com aquests prototips de maniquí, mai seré una titella de la societat, i espero que mai conegui una persona així.  

Però, t'enrecordes de totes aquelles persones que han passat per la teva vida, aquelles que en algun moment t'han fet mal o que simplement has acabat odiant per sempre. Aleshores, és quan t'adones, que la societat està malalta. No ho saps si tu ets el malalt, o és que veritablement ens bombardegen amb un seguit de missatges sublimals, que entren directament al nostre cap com l'aire que respiren. Missatges, que et fan una persona miserable i desgraciada. Una persona, que només mires el teu mèlic i te'n oblides de la resta del món, persones que obvien qualsevol tipus de pobresa, humilitat o sencillesa. Vaja, persones que viuen en un altre món.

I et preguntes cada dia quan surts de treballar, perquè tots som titelles d'aquest model global? Perquè tots ens movent per uns pasos marcats des d'una oficina d'un edifici desconegut? Perquè tots hem de fer el mateix i seguir les mateixes normes? Perquè?. I és aleshores, quan t'adones que no tot funciona igual, que no tots som iguals, i és aquí on es troba la diversitat humana; que no hi ha cap persona que sigui superior a tu només per com vesteix o amb quines postures es posa, que no és obligació seguir les normes que t'han impossat des de que ets petit.

Quan decideixes trencar amb tots aquests protocols i normes, és quan de veritat evoluciones, i deixes enrere aquell sentiment efímer anomenat hipocresia. Tens la ment oberta i has aconseguit treure't la disfressa de titella impossada per vés a saber qui. Penses d'una altra manera i tens dessitjos de canviar el món; però dessitjos reals que es poden convertir en realitats, i no ficcions dels anomenats "eco-pijos" o "neo-hippies".

Ara, et donaré el millor consell que pot rebre una persona farta de tanta hipocresia global. Trenca amb tot. Sigues diferent. I lluita pel que de veritat t'importa, per aquelles coses que et fan caure la llagrimeta quan ho veus als mitjans de comunicació o quan ho veus amb els teus propis ulls. Aprèn. Sigues un principi de savi, adquireix tot tipus de coneixement útil per a la teva tasca en aquesta vida i en aquest món. Que de vida, només en tens una, i cal que l'aprofitis.

Si em fas cas, podràs trencar amb tot el model imposat, encara que sigui a nivell personal, però, si ensenyes als teus coneguts tot el que t'he pogut ensenyar jo; podreu aconseguir la revolta que ens fa falta.

 

 

 

 

[@more@]



Quant a aiguades

Espectant, mirant el món amb uns ulls neguitossos; sí, aquesta sóc jo i la més fidel reproducció de mi.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.